COLEGIO DE LOGOPEDAS DE LAS ISLAS BALEARES

El Logopeda és el professional encarregat d'optimitzar la capacitat de l'individu per comunicar-se i per poder realitzar les funcions orals no verbals (deglució, succió...) millorant així la qualitat de vida.

A mesura que el perfil de la població va diversificant-se, els logopedes tenen la responsabilitat d'estar ben informats sobre l'impacte d'aquests canvis en els serveis clínics i necessitats de recerca.

Els logopedes estan compromesos amb la prestació de serveis culturals i lingüísticament apropiats i amb la consideració de la diversitat en les recerques científiques de la comunicació humana i de les funcions orals no verbals. Així i a manera d'exemple, un logopeda pot determinar si les dificultats de comunicació experimentades pels estudiants d'altres idiomes són el resultat d'un trastorn de la comunicació en la llengua materna o una conseqüència d'aprendre un nou idioma.

Igual que en altres disciplines clíniques i de salut, la presa de decisions clíniques i l'actuació terapèutica es basen en la millor evidència disponible. ASHA (American Speech and Hearing Association) ha definit la pràctica basada en l'evidència en la Logopèdia, com un enfocament en el qual s'integra l'alta qualitat de la recerca amb l'experiència professional, les preferències de la persona i els valors en el procés de presa de decisions clíniques (ASHA, 2005). L'augment del coneixement científic, a tot el món, dels trastorns de comunicació suposa un enfortiment de l'evidència científica i una millora de l'atenció clínica de l'usuari.

Els programes de tractament es realitzen en tots els nivells d'intervenció. En aquest sentit, la prevenció constitueix la peça bàsica per al manteniment de la salut. Els logopedes realitzen programes dirigits a persones susceptibles de patir una patologia o trastorn.

Així la detecció precoç constitueix un punt important en el procés d'intervenció. El logopeda intervé en la detecció precoç de moltes alteracions i trastorns, participant, al costat d'altres professionals de la salut, en la ràpida detecció que garanteixi un tractament precoç.

Quan el trastorn està instaurat es realitzen programes per rehabilitar, habilitar o minimitzar la lesió amb la finalitat que no s'agreugi el trastorn i es retorni a l'estat de salut. És el cas de la rehabilitació en les afàsies, trastorns neurodegeneratius com el Parkinson, l'Alzheimer i la Esclerosos Lateral Amiotròfica (ELA), els traumatismes cranioencefàlics, laringectomitzats, hipoacúsies... Quan la recuperació de la funció no és possible a causa que es tracti d'una alteració irreversible, l'objectiu logopèdic és millorar-la i mantenir-la el màxim temps possible. Seria el cas de les demències neurodegeneratives.

Abans de res això, és indubtable la importància dels tractaments logopèdics en el manteniment de la salut de les persones afectades per algun trastorn de la comunicació. Cal tenir en compte que una persona que no pot comunicar-se és una persona que no posseeix bona salut.