COLEGIO DE LOGOPEDAS DE LAS ISLAS BALEARES

La valoració subjectiva de la discapacitat vocal: el Pediatric Voice Handicap Index

Esperança Mulet Alcover
Logopeda

La veu, un instrument tan quotidià i alhora tan inexplicable, és el reflex del nostre estat mental, emocional i físic, el reproductor de totes les emocions del nostre ésser més íntim. Una eina que fem servir a diari, que tenim tan oblidada i a la qual hi dedicam tan poc esment. Parlar és una acció diària. Per a algunes persones, cantar també pot esdevenir-ho. En qualsevol cas, totes dues compten amb una càrrega de connotacions subjectives, i que no només impliquen a la persona que fa l’acció sinó que té efectes sobre els altres.

Quan deim que una veu és agradable, saludable i, fins i tot, de bona qualitat, segurament estam fent valoracions subjectives. En què es basen els professionals que es dediquen al món de la veu (del camp mèdic i/o logopèdic) a l’hora de valorar-la de manera objectiva?

L’avaluació de la veu la conformen una sèrie de proves en què és necessària la convergència dels diferents professionals que l’efectuen i on aquests solen pertànyer a
l’àmbit clínic. L’anàlisi i avaluació de la veu ajuda a entendre i aclarir millor el què és la veu normal i la veu patològica. A l’hora, també disposam d’uns instruments de
mesura que poden ajudar a donar fiabilitat i credibilitat a les valoracions.

Al nostre abast hi ha una sèrie d’eines per a desenvolupar la tasca descrita anteriorment, i utilitzades ja sigui per els professionals mèdics o ja sigui per els logopedes: les
tècniques d’imatges laringoestroboscòpiques, l’anàlisi de l’acústica vocal, l’avaluació perceptiva, les mesures aerodinàmiques i les escales de l’handicap vocal.

La intenció de l’escrit present és exposar la importància de les escales de l’handicap vocal i, més concretament, aplicades a la població infantil.

Les eines tradicionals per avaluar la laringe pediàtrica ens ofereixen informació prou ampla sobre els plecs vocals, per a l’avaluació fisiològica, però no ens donen dades de
l’impacte que aquest fet té sobre la vida de l’infant. Els darrers esforços per a completar l’exploració de la veu se centren en l’elaboració d’escales que valorin l’impacte de la disfonia en la vida diària de l’infant. Aspiren a ser un instrument que ajudi a quantificar l’empremta de la veu alterada quant al benestar emocional, social i funcional del nin.

Els darrers anys han aparegut nombrosos índexs que pretenen apreuar aquesta dada i que consideram prou significativa puix que dóna la paraula al propi pacient o, en el cas dels infants, als pares.

Zraick i Risner (2008) registren fins a dotze qüestionaris per valorar la discapacitat de la veu: Vocal Handicap Index (Jacobson et al., 1997), Voice Handicap Index-10 (Rosen, Lee, Osborne, Zullo i Murry, 2004), Voice Handicap Partner (Zraick et al., 2007), Pediatric Voice Handicap Index (Zur et al., 2007), Singing Voice Handicap Index
(Cohen et al., 2007), Vocal Performance Questionnaire (Carding et al., 1999), Voice Symptom Scale (Deary et al., 2003), Voice Activity and Participation Profile (Ma et al.,
2001), Voice Related Quality-of-Life Survey (Hogikyan i Sethuraman, 1999), Pediatric Voice-Related Quality of Life (Boseley et al., 2006), Voice Outcome Survey (Gliklich
et al., 1999) i Pediatric Voice Outcomes Survey (Hartnick, 2002).

De tots ells, són d’aplicació a la població infantil el Pediatric Voice Handicap Index (Zur et al., 2007), Pediatric Voice-Related Quality of Life (Boseley et al., 2006) i
Pediatric Voice Outcomes Survey (Hartnick, 2002). Els estudis actuals se centren en millorar i donar fiabilitat a aquestes eines tot i que són adaptacions de les que
primerament es varen fer per adults.

Descriurem amb més cura el Pediatric Voice Handicap Index per ser el de major projecció en l’actualitat i al qual es dediquen més esforços d’adaptació.

Pediatric Voice Handicap Index (pVHI)

Aquesta escala és una modificació en procés d’adaptació de l’Índex d’Incapacitat Vocal (VHI) desenvolupat per Jacobson et al. (1997), eina utilitzada i acceptada a la pràctica clínica en adults. És considerat el qüestionari més versàtil i fàcil de completar pel pacient i a la vegada el que aporta informació rellevant sobre la qualitat de vida
relacionada amb la veu (Núñez-Batalla et al., 2007).

El pVHI conté tres subescales que se centren en l’estat funcional vocal, l’estat físic i l’impacte emocional d’aquesta alteració. S’utilitza per fer el seguiment evolutiu de
l’infant al llarg del tractament.

Zur, Cotton, Kelchner, Baker, Weinrich, i Lee, (2007) dugueren a terme un estudi per adaptar la prova, conformada per 23 qüestions dividides en les tres categories
esmentades i 10 preguntes obertes. Totes les havien de contestar els pares dels infants. Verduyckt, Remarcle, Jamart, Benderitter i Morsomme (2011) implementaren l’Índex en un grup de 75 nins, 55 amb veu sana i 20 amb alteracions funcionals, d’edats entre 5 i 13 anys. L’escala que proposen conté 27 ítems dividits en les tres categories esmentades: estat funcional (7 preguntes), estat físic (9 qüestions) i estat emocional (7 preguntes), adreçades als pares. El seu estudi va voler anar més enllà de l’opinió dels adults i copsar el que pensaven els infants sobre la seva veu; l’anàlisi qualitativa d’aquesta investigació va determinar que els nins són prou capaços de reflexionar, donar informació i fer una avaluació subjectiva sobre la seva veu. Conclouen que una prova d’avaluació subjectiva estandarditzada de la veu ha d’incloure de manera rellevant l’opinió del nin. A més, les dues investigacions confirmen la correlació entre el VHI i el pVHI i la seva consistència interna i fiabilitat al test-retest.

Entre els anys 2011 i 2012 s’han publicat estudis d’adaptació del pVHI desenvolupantse versions a diferents estats (Itàlia, Corea, Japó, Aràbia). És un eina amb gran projecció de futur i d’implementació als protocols d’avaluació de la veu. Entenem que una bona avaluació de la veu és un dels grans reptes que ens cal assolir dins el camp de la investigació col·laborativa entre els professionals de la medicina i els de la logopèdia.

De vegades se li presentava un alumne i ell
no el reconeixia; o, més concretament, no reconeixia la seva cara.
Però així que l’alumne començava a parlar, el reconeixia per la veu.
O. Sacks, L’home que va confondre la seva dona amb un barret.

Palma, 16 d’abril de 2015, Dia Mundial de la Veu


Referències bibliogràfiques:
Núñez-Batalla, F., Corte-Santos, P., Señaris-González, B., Llorente-Pendás, J., GórrizGil, C. i Suárez-Nieto, C. (2007). Adaptación y validación del índice de
incapacidad vocal (VHI-30) y su versión abreviada (VHI-10) al español. Acta Otorrinolaringológica Española, 58(9), 386-392.

Verduyckt, I., Remacle, M., Jamart, J., Benderitter, C., Morsomme, D. (2011). VoiceRelated Complaints in the Pediatric Population. Journal of Voice, 25(3), 373-
380.

Zraick, R. & Risner, B. Y. (2008). Assessment of quality of life in persons with voice disorders. Current Opinion in Otolaryngology & Head and Neck
Surgery, 16(3), 188-193.

Zur, K., Cotton, S., Kelchner, L., Baker, S., Weinrich, B. & Lee, L. (2007). Pediatric Voice Handicap Index (pVHI): A new tool for evaluating pediatric dysphonia.
International Journal of Pediatric Otorhinolaryngology, 71, 77-82.